Població i economia

La població (serossans) havia estat molt important a l’edat mitjana, però amb un altíssim percentatge de moriscos, fet que motivà que l’expulsió del començament del segle XVII representés un greu despoblament. En efecte, en el fogatjament del 1365 Seròs, amb 141 focs, era una de les viles més poblades del Segrià, i en el de vers el 1381 (potser incomplet) en consten només 52. En els fogatjaments del 1497, 1515 i 1553, els focs eren 129, 159 i 189, respectivament; dels 159 focs del 1515, 124 eren famílies de moriscos, i només 35 de cristians. Aquest mateix any ja no constaven moriscos ni a Gebut, ni a Soses ni a Alcarràs. El 7 de juny de 1610 arribaren a Flix els moriscos de Seròs amb els de Lleida, Aitona, Mequinensa i Fraga i s’embarcaren al port dels Alfacs, segons una relació coetània, la gent de 179 cases de Seròs.

Aquesta vila inicià el segle XVIII amb 447 h i al llarg d’aquest segle triplicà amb escreix la població (1.385 h el 1787). S'havia duplicat el 1860, amb 2.819 h, davallà el 1900 fins a 2.683 h i el primer terç del segle XX tornà a ser positiu (3.015 h el 1930). El període que va de la dècada de 1960 al principi de la de 1990 presenta una tendència negativa: 2.570 h el 1960, 2.245 h el 1970, 2.089 h el 1975, 1.948 h el 1981 i 1.890 h el 1991. Els darrers anys del segle XX persistí el descens (1.730 h el 2001), però a l’inici del segle XXI es registrà un notable increment (1.900 h el 2005).

Aquest municipi posseeix terres llaurades, terreny forestal i pastures permanents. Mentre que el sector de l’esquerra del Segre, el garriguenc, té grans extensions improductives i agricultura de secà, el regadiu es concentra a les terres de la dreta del riu, amb l’aigua dels canals i les séquies. Hom calcula que els conreus ocupen més de la meitat de la superfície municipal, dels quals només un terç és de regadiu. L’olivera, al secà, és el conreu predominant (forma part de la zona que té la Denominació d’Origen Garrigues); els arbres fruiters són el principal conreu del regadiu, sobretot pereres i presseguers i també algunes pomeres. L’ametller es manté i l’ordi de secà és un altre dels conreus importants.

Actualment amb  la posada en funcionament del nou regadiu del Segriá Sud s'ha augmentat la superfície conreada de fruiter a la zona Esquerra del Riu Segre, produinet-se un canvi en l'economia i una disminució del cultiu de secà.

La base de l'economia del municipi continua essent majoritàriament l'agricultura i la ramaderia.

El bestiar és un bon complement de l’agricultura. Destaca la cria de bestiar porcí, el qual ha augmentat considerablement durant els últims anys. També s'hi realizar la cria de bestiar oví, aviram i vacum. També hi ha ruscs per a la producció de mel.

A Seròs hi ha cambres frigorífiques, trull d’oli, trencadora d'ametlles i empreses de la construcció. Les mines lignitíferes (a cel obert) del sector de la Canota, a l’extrem meridional (que s’estenen per Mequinensa i Almatret), han estat explotades de manera intermitent per diverses empreses. L’any 2010 tancà definitivament l’explotació de la mina. 

El comerç i els serveis són força ben desenvolupats. El mercat setmanal és el divendres. Pel que fa als serveis bàsics, Seròs disposa d’un centre d’assistència primària (CAP) i quant a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb l'IES Seròs i la possibilitat de cursar estudis de batxillerat. El terme també compta amb algun establiment d’allotjament.